Vés al contingut (premeu Retorn)

Antecedents i motivació

La generació de residus municipals a Catalunya l'any 2009 va ser de d’1,54 kg per habitant i dia, dels quals aproximadament un 36% s’estima que és fracció orgànica (ARC, 2011). Això implica que la generació de fracció orgànica per persona i dia es pot estimar en uns 540g.

Actualment els índexs de recollida selectiva encara es troben lluny de l’òptim, fet que es reflecteix en una encara elevada quantitat de fracció de rebuig (que va a l’abocador). No obstant, cal destacar que en els últims anys s’ha observat una disminució d’aquesta fracció en benefici de les de recollida selectiva.
 

La recollida selectiva a Catalunya es va establir al 1993 mitjançant la Llei 6/93 de residus. A partir d’aquell moment es van crear les primeres experiències de recollida selectiva de la fracció orgànica i el seu compostatge en plantes com per exemple, la de Torrelles de Llobregat. No obstant, després d’una trajectòria de 17 anys, les actuals taxes d’eficiència del sistema indiquen que no s’han assolit uns valors en sintonia amb el temps d’execució, la qual cosa permet obtenir una segona lectura: potser no s’ha realitzat una difusió adequada, ni en durada ni en intensitat. Un estudi recent sobre les actituds i les conductes en la separació de la fracció orgànica indica que la gent que no recull aquesta fracció separadament ho fa majorment perquè no vol (Villacampa, 2010).
 

El Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels Residus, regula la gestió de residus de Catalunya, inclosos els municipals. En aquest aspecte, es poden destacar els següents articles:

Article 5: “Establir i consolidar el servei de recollida selectiva, inclosa la fracció orgànica, en els municipis de menys de cinc mil habitants en què la distància, la dispersió demogràfica i la quantitat de residus produïts condicionen econòmicament la prestació d’aquest servei, i també en els municipis en què l’afluència de la població estacional condiciona econòmicament i logísticament la prestació d’aquest servei”.
 

  • Article 42: “El municipi, independentment o associadament, ha de prestar, com a mínim, el servei de recollida selectiva, de transport, de valorització i de disposició del rebuig dels residus municipals”.
  • Article 49: “Promoure la previsió en els edificis d’habitatges i d’oficines, i en els comerços, els tallers i altres establiments emplaçats en medis urbans, d’espais i d’instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió descrites per aquesta Llei”.
  • Article 53: “Amb l’objectiu d’afavorir el reciclatge i la valorització material dels residus municipals tots els municipis han de prestar el servei de recollida selectiva de les diverses fraccions de residus. Els municipis han de prestar el servei de recollida selectiva fent servir els sistemes de separació i recollida que s’hagin mostrat més eficients i que siguin més adequats a les característiques de llur àmbit territorial" i que “el lliurament separat de residus orgànics s’ha de dur a terme d’acord amb el pla de desplegament de la recollida selectiva de la fracció orgànica de l’àmbit territorial corresponent”.

 

També el PROGREMIC (Programa de gestió de residus municipals de Catalunya) 2007-2012 preveu el foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica per aconseguir al 2012 un 55% de valorització i amb menys del 15% d’impropis. Una de les eines que promou és precisament el foment del compostatge domèstic en zones rurals, centres docents i espais verds, així com mesures per prevenir el malbaratament d’aliments.
 

D’altra banda, s’ha de tenir en compte els inconvenients generats per una gestió deficient de la fracció orgànica de la brossa domèstica, ja que: (a) contribueix a embrutar els materials inerts dificultant el seu reciclatge, (b) produeix gasos i lixiviats en els abocadors i, (c) es perd el potencial d’obtenir un recurs valuós per a l’obtenció d’un adob orgànic, el compost, a partir de la transformació biològica i aeròbica d’aquest residu. En relació a la presència de la fracció orgànica en els abocadors, la Directiva 31/1999, insta a la seva reducció amb objecte de reduir els inconvenients anteriorment esmentats.
 

Aquestes raons indiquen que la gestió de la fracció orgànica dels residus municipals és una acció necessària i imprescindible degut a les directrius marcades per la normativa i a la millor sostenibilitat en la gestió dels residus municipals.

Referències